Mitja marató de Sant Hilari

Finalment he pogut fer la primera cursa de l'any, ja en tenia ganes, i res millor que poder anar a Sant Hilari on sempre m'hi trobo algun vell amic.


A tres quarts de set del matí em recull el Jesús per anar a buscar el Miquel a Sant Julià, i d'allà cap a Sant Hilari, on ens espera el Toni, pels vells amics, alias "Torenyo". No hauria dit mai ningú, però el Torenyo ara s'ha començat a aficionar a córrer, de fet ja el tenim mig enredat per anar a la Cavalls del Vent.

A Sant Hilari, com sempre, un fred que pela. Tot i el fred decideixo sortir amb màniga curta i cregueu-me si us dic que el pròxim any ho faré amb pantalons curts i tot. Sortim a dos quarts de nou 184 corredors/es, d'aquests/es 78 faran la marató, tot un èxit pels organitzadors. Fins aquesta edició a la Marató Salvatge, us puc assegurar que el nom se'l val perquè quan la vaig fer fa dos anys vaig acabar rebentat, no hi havia massa concurrència. Per tant aquesta edició ha sigut un gran èxit pels organitzadors, enhorabona, i enhorabona també a tots els valents que la van fer.


Si sorprenent va ser el número de persones que es van apuntar a la marató, més ho va ser
el temps que va fer el guanyador; va baixar quatre minuts de les quatre hores, Déu n'hi dó com està en forma la gent.


Pel què fa a la meva cursa, vaig anar molt bé als trossos planers, i cansat a les pujades i a les baixades (sort que no n'hi havien gaires). Tot i no estar massa fi a les pujades i baixades vaig acabar amb un temps de 1:46:33. Suposo que això d'entrenar a una ciutat que és totalment plana no ajuda massa a fer bones curses de muntanya, a veure si comença a fer bon temps i podem anar a córrer o caminar una mica a la muntanya amb la Montse, per millorar-ho una mica. Malauradament... avui està nevant un altre cop!

Salut i kms