29/7/09

Giir di Mont

Cada any en una petit poble dels Alps italians (Premana), es fa una cursa de muntanya de 32kms i 2450m positius de desnivell, segons els rellotges de la gent, eren 2650m. Ja feia temps que tenia decidit anar a fer aquesta cursa perquè m’havien dit que era com Zegama a l’italiana, doncs bé, a Zegama no hi he pogut anar mai, però aquí us puc asegurar que l’ambient és brutal, centenars de persones animant durant tot el recorregut, la gent oferint-nos veure en controls il·legals, una pasada, i és que es passa pel mig de molts poblets pràcticament incomunicats i la gent surt al carrer a animar i a oferir-te veure. A part d’això, al punt més alt de la cursa, uns 2000 metres d’altitud, hi tenien muntada una carpa amb música per animar els corredors.




A part del Giir di Mont, feien una Mini Skyrace de 20kms i 800m positius, fet que va anar bé perquè s’hi pogués apuntar la Montse i la Sussana, el Romà es va animar a fer el Giir di Mont.



A part de nosaltres i havien molts catalans, bé, tots els de la selección catalana i l’Agustí Roc i el Kilian Jornet, que per cert va guanyar i va rebaixar el seu propi rècord en 5 minuts, ara té el récord en 3:05:08, un servidor va fer 4:49:44, em pensava que seria com la cursa d’Alta Muntanya de Berga, i si em descuido no acabo, i vaig estar quasibé una hora més. En dones, va guanyar clarament l’Stephanie Jimenez seguida de l’Emmanuela Brizio i la Mireia Miró, que cada dia va a més. Per sorpreses, la d’un home de 80 anys que va acabar la cursa amb menys de set hores, impresionant. Qui està molt fort però aquí no es va trobar del tot bé, és el Just, a veure si es recupera d’aquesta petita ensopegada.



Pel què fa a la cursa, personalment la vaig trobar duríssima, començava baixant un kilòmetre i a partir d’aquí tres pujades i tres baixades, ja us podeu imaginar com eren.
Vaig començar molt bé, anava junt amb la vasca Ohiana azkorbebeitia, ella podía més a les pujades i jo a les baixades, però al començament de l’última pujada ja la vaig perdre de vista, aquí va ser quan em vaig començar a preguntar què carai i feia allà, ara bé, com sempre un cop dutxat ja pensava amb la próxima.

Finalment, avui m’ha arribat a casa el diari de la provincia de Lecco, on es feia el Giir di Mont, suposo que l’han enviat a tots els corredors, i a primera pàgina hi ha una foto del kilian i el tituar és: Il “Giir di Mont” parla catalano, record da urlo alla prova mondiale.



Si voleu veure més informació i els resultats de la cursa, podeu entrar aquí.

16/7/09

Monte Rosa Skyrace

Després de la meva “lesió”, vaig decidir d’anar a treure al cap a la cursa on m’havia inscrit per córrer, la Monte Rosa Skyrace. La Monte Rosa Skyrace és una cursa de muntanya de 32kms i 2400 metres de desnivell positiu, per tant, de les curses dures que hi han al calendari. A la següent foto podeu veure l’espectacularitat d’aquestes muntanyes.



Per tant, vaig anar a fer d’espectador. La Montse em va dir que també m’anava bé de tant en tant exercir com a espectador, diu que així puc saber com se sent ella quan vaig a fer aquestes curses tant llargues i m’ha d’esperar… suposo que també té raó.
Després de donar el tret de sortida de la cursa, amb la Montse vàrem fer els últims quatre quilòmetres de la cursa al revés, fins arribar al refugi Pastore, allà vàrem esperar que passéssin els primers corredors i llavors vàrem tornar al poble per un altre camí diferent al de la cursa. Al refugi vàrem poder tirar unes quantes fotos als primers corredors, una de la que ens va sorprendre més, és amb la lleugeresa que baixava la Mireia Miró, la qual va acabar en una excel·lent segona posició, déu ni dó el futur que li espera. En aquesta foto ja portava 28 kms.


També cal destacar el segon lloc de Toti Bes i el cinquè d’Òscar Roig.

Al final de la cursa, vàrem poder parlar amb dos italians que vàrem conèixer el dia abans, al sopar que es va fer per la gent que venia de fora i que es quedava allotjada. Ens van dir que hi havia molta neu, hi havien parts del recorregut que hi havia fins a un metre de neu, una bestiesa.

Bé, aquest diumenge si vaig a Núria haurà de ser una altra vegada d’espectador. A veure si el 26 de juliol puc fer el Giir di Mont, ja en tinc ganes, tot i que tot just he començat a córrer en terreny pla aquesta setmana.

Salut!!!

5/7/09

Lesionat!!!

Per una tonteria o perquè sóc un “gafe”, aquesta setmana sortint esberat de casa vaig patinar perquè el terra era moll i vaig caure, a conseqüència d’això, em vaig escantonar vuit dents, un queixal trencat, un tall a la barbeta, blaus al pit, i pelats a una mà i a un genoll. El més greu del cas, és que no obro al cent per cent la boca i he de fer exercisis per recuperar-hi la mobilitat, ja que no puc menjar amb comoditat i em fa mal quan faig moviments bruscs.




Per tant, com que no sé quan podré tornar a córrer he decidit comprar-me una bicicleta estàtica per entrenar una mica, o si més no fer alguna cosa. Espero que em serveixi d’alguna cosa ja que és força fotut no saber quan podré tornar a córrer amb normalitat.



De fet, el pròxim cap de setmana, estava inscrit per anar a fer la Cursa del Monte Rosa i no la podré fer, ara he de veure si estaré recuperat per fer el Giir di Mont el 26 de juliol. Esperem-ho!!!