22/9/09

Matagalls Montserrat 2009

Ostres, no m’havia trobat mai amb una caminada, travessa o cursa com ho volgueu dir, tant eufòric i al cap de mitja hora amb els ànims per terra fins al punt de pensar en plegar i anar-me’n cap a casa…

Resulta que vaig arribar tant llençat a Sant Llorenç, 4 hores 47 minuts, que de la mateixa manera que vaig arribar vaig marxar, llavors em trobo un home que em diu que passo el sisè, i al cap d’un quilòmetre després d’un corriol de pujada, n’atrapo dos que van a davant meu i allà en comptes de tirar recte s’equivoquen i van a la dreta, jo no miro ni les marques i els segueixo, anem tirant i al cap de set o vuit minuts ens adonem que són marques vermelles i blanques, no marques vermelles i verdes, jo quan les veig em penso que s’ha descolorit el verd com a molts llocs, però no, estem ben perduts. Els dos nois em qui vaig continuen pensant-se que és el camí bo i continuen, no sé fin on van arribar... jo faig mitja volta i al revés no es veuen les marques i està molt emboscat, em perdo un altre cop i de veritat, fins al punt que veig uns llums d’una urbanització i decideixo anar cap allà pel dret, total, que arribo a Sant Llorenç un altre cop per la carretera que baixa de Monistrol de Calders, un drama, a la que torno a enganxar el camí, he perdut 29 minuts.

Ja sé que no s’acostumen a explicar les coses així però és l’únic que se’m passa pel cap desde que vaig acabar, com carai em vaig perdre d’aquella manera…



Bé a part d’això, vam anar a Sant Llorenç el Jesús, el Ferran (de sedentaris.cat), el Miquel, el Romà i un servidor, ens ho passem molt bé fent aquestes coses, ara em de decidir què farem l’any que vé, ja que deiem de fer l’Ultra Trail del Mont Blanc (el curt, el que vaig fer jo), i llavors personalment penso que amb tant sols tres setmanes de diferència és poc temps per recuperar-se.


A trets generals, puc dir que vaig arribar a Aiguafreda amb 1 hora i 27 minuts, llavors vaig anar bé fins a la baixada abans de Sant Llorenç, allà ja vaig patir força de peus, però al arribar a Sant Llorenç 28 minuts abans que l’any passat, em fa pensar que si l’any passat vaig tardar 10 hores 36 minuts, aquest any em puc acostar a les 10 hores, per això, tal com he dit abans surto sense encantar-me. Després em passa el drama que us he explicat al principi i continuo però a un altre ritme, i abans de Vacarisses un altre cop a patir de cames, ja no m’enrecordava que fós tant dura la baixada, i a sobre, atravessar les urbanitzacions assfaltades també carrega molt les cames, la d’abans d’arribar a Monistrol se’m fa llarguíssima. Finalment arribo a Montserrat amb 10:52, després de tot estic content, i ja m’esperen el Xavi i la Laura que com l’any passat em porten a casa i em cuiden molt bé als controls.

I després d'haver anat a Chamonix a fer l'Ultra Trail curt, i la Matagalls Montserrat en tres setmanes, tinc clar que d'aquí un parell o tres d'anys provaré de fer l'Ultra Trail del Mont Blanc, de fet vaig arribar amb un noi a Montserrat que tornava de fer-lo, i en 35 hores.

2 comentaris:

  1. Felicitats, molt bon temps ! llàstima de l'error sinó fas top 10 segur!

    Salut!

    ResponElimina
  2. Ei crack!

    Felicitats de nou! No et desanimis que arribarà un any que la podràs fer amb els ulls tancats ;-) ... i clar que hauràs d'anar un dia a fer l'UTMB, no veus que ara no quedes prou fet pols a les travesses de menys de 100 quilòmetres!

    Ferran de Sedentaris.cat

    PD: com a mínim encara no t'has perdut pel Pla de la Calma :-)
    PD2: ahir em van donar les Asics Trabuco noves, per fi!

    ResponElimina

Gràcies pels comentaris!