Giir di Mont

Cada any en una petit poble dels Alps italians (Premana), es fa una cursa de muntanya de 32kms i 2450m positius de desnivell, segons els rellotges de la gent, eren 2650m. Ja feia temps que tenia decidit anar a fer aquesta cursa perquè m’havien dit que era com Zegama a l’italiana, doncs bé, a Zegama no hi he pogut anar mai, però aquí us puc asegurar que l’ambient és brutal, centenars de persones animant durant tot el recorregut, la gent oferint-nos veure en controls il·legals, una pasada, i és que es passa pel mig de molts poblets pràcticament incomunicats i la gent surt al carrer a animar i a oferir-te veure. A part d’això, al punt més alt de la cursa, uns 2000 metres d’altitud, hi tenien muntada una carpa amb música per animar els corredors.

A part del Giir di Mont, feien una Mini Skyrace de 20kms i 800m positius, fet que va anar bé perquè s’hi pogués apuntar la Montse i la Sussana, el Romà es va animar a fer el Giir di Mont.

A part de nosaltres i havien molts catalans, bé, tots els de la selección catalana i l’Agustí Roc i el Kilian Jornet, que per cert va guanyar i va rebaixar el seu propi rècord en 5 minuts, ara té el récord en 3:05:08, un servidor va fer 4:49:44, em pensava que seria com la cursa d’Alta Muntanya de Berga, i si em descuido no acabo, i vaig estar quasibé una hora més. En dones, va guanyar clarament l’Stephanie Jimenez seguida de l’Emmanuela Brizio i la Mireia Miró, que cada dia va a més. Per sorpreses, la d’un home de 80 anys que va acabar la cursa amb menys de set hores, impresionant. Qui està molt fort però aquí no es va trobar del tot bé, és el Just, a veure si es recupera d’aquesta petita ensopegada.

Pel què fa a la cursa, personalment la vaig trobar duríssima, començava baixant un kilòmetre i a partir d’aquí tres pujades i tres baixades, ja us podeu imaginar com eren.
Vaig començar molt bé, anava junt amb la vasca Ohiana azkorbebeitia, ella podía més a les pujades i jo a les baixades, però al començament de l’última pujada ja la vaig perdre de vista, aquí va ser quan em vaig començar a preguntar què carai i feia allà, ara bé, com sempre un cop dutxat ja pensava amb la próxima.

Finalment, avui m’ha arribat a casa el diari de la provincia de Lecco, on es feia el Giir di Mont, suposo que l’han enviat a tots els corredors, i a primera pàgina hi ha una foto del kilian i el tituar és: Il “Giir di Mont” parla catalano, record da urlo alla prova mondiale.

Si voleu veure més informació i els resultats de la cursa, podeu entrar aquí.