Una altra versió del YES WE CAN!!!

Després del ja famós “Yes we can” del nou president dels EUA, avui a la Montse li han enviat un enllaç que es pot trobar al youtube i que val la pena de compartir: un video del Team Hoyt, un exemple de superació.





Si teniu deu minutets per mirar-lo val molt la pena fer-ho, Team Hoyt



Si voleu saber més coses d’aquest equip també podeu visitar la seva pàgina web http://www.teamhoyt.com/



Un exemple en majúscules!

Cursa d'Alta Muntanya de Berga

Un parell de dies després de la cursa, finalment puc escriure quatre ratlles explicant la cursa, la qual vaig disfrutar com un camell, això no vol dir que en alguna part del recorregut no estigués pensant per dins què carai i feia allà, i a sobre dos dies després encara em fan mal les cames.






Personalment em va agradar molt, com a recorregut la millor que he fet mai, potser també la més dura i de les que he patit més, a més a més, l’organització va haver de canviar a última hora una part del recorregut i es va allargar a 31 kms i quasibé 2400 metres positius de desnivell, casi res…

Ni mitja hora abans de la cursa, va caure un xàfec a Berga que els que no estaven desperts del tot, se’ls hi va passar la son de cop, i sinó en aquest moment cinc minuts després de començar la cursa, ja que fins a dalt a Queralt ens vàrem fer un fart de pujar esgraons, a partir d’aquí un bon tros de camí planer per recuperar forces fins a Espinalbet, llavors un altre cop pujada fins al control 5, i després la part del recorregut que vaig disfrutar més, el camí dels bons homes fins quasibé a Peguera no l’havia fet mai i em va encantar, però totes les coses bones s’acaben, i a patir bastant fins els rasos de dalt, i llavors en comptes de planejar fins al començament de la baixada, ens desvien fins a l’aparcament dels rasos i tornem a pujar ara per una antiga pista d’esquí que ens porta fins al començament de la baixada, i per postres comencem la baixada amb la part més técnica del recorregut, però com que la gent del berguedà toquen el tema hi havia gent que controlava que ningú prengués mal, tant en aquest punt com en tot el recorregut. A partir d’aquí baixada fins a Berga i patir molt i molt de cames a la baixada de la Figuerassa, onze o dotze minuts que semblava que no s’acabaven mai. Al final vaig tardar 3:52:03 i super content, a més a l’arribada com no, ens esperaba un bon aperitiu, i no parlar del fuet, la bossa de patates, els mitjons i la samarreta que ens varen donar, ja veig que l’any que vé haurem de repetir, ara només cal animar a l’excel·lent organització a continuar així.

Ruta pels appennins

Divendres 1 de maig, aprofitant que a Itàlia també és festa vàrem fer una sortideta de dues hores als appennins italians, concretament vàrem anar a la zona del Passo del Cerreto.
La nostra caminada va començar i acabar al poble de Sassalbo, un poble petitet dels apenins Tosco-emilians que es troba força aïllat. De fet es diu que no hi ha massa camins per arribar-hi, una estratègia que temps fa els permetia no deixar entreveure que el poble era habitat. Al poble s´hi respira una atmosfera agradable; tothom ens saludava, i es pot disfrutar d'unes vistes molt interessants, a més el poble es troba enmig d'un bosc de castanyers centenaris.

Comencem a caminar-córrer direcció al Passo dell'Ospedalaccio, tres o quatre quilòmetres de pujada pràcticament tot ombra que ens fan venir ganes de tornar-hi a la tardor; estàvem envoltats de castanyers i de faigs. A l'inici de la pujada el camí és empedrat i està molt ben conservat, més tard aquest camí desapareix (o nosaltres el vam perdre). En aquesta pujada vàrem haver de creuar el Torrente Rosaro, el qual oferia unes imatges fantàstiques conseqüència de les nevades que hi hagut aquest any.

Un cop passat el passo de l' Ospedalaccio, varem enfilar el descens cap a Sassalbo a través de la vall, molt escarpada, del torrent Aqua Torbida, el qual vàrem haver de travessar tres cops. Realment el nom li escau, si el torrent Rosaro era clar com l'aigua, aquest no. Atravessar-lo ens va costar una mica perquè hi havia molta pedra a banda i banda del torrent.

Al final vàrem passar per davant del "sasso bianco" o pedra blanca, que és una paret de color totalment blanc i d'origen calcari. De fet el poble deu el seu nom a aquesta paret.

Desconeixem els quilòmetres que vàrem fer, però sí que sabem que vàrem fer uns 400 metres de desnivell positiu. De fet, si es vol fer aquesta ruta al Bell mig del poble hi ha un mapa on descriu el recorregut a seguir, ara bé, no posa els quilòmetres, però està molt ben marcat.

Ara hem de veure si les altres rutes que es poden fer als appennins estan igual de ben marcades, el problema és que moltes d'elles encara no es poden fer amb normalitat ja que hi ha força neu a partir de 1300 metres, tal com es pot veure aquesta foto on surt la Montse amb Il Forame al fons de 1610 metres d'altitud.

Espero que aquesta sortida m'hagi servit d'alguna cosa per la cursa de la setmana que vé a Berga, almenys per tocar una mica de muntanya ja que feia molts dies que no podia.