Campionat d'Europa de Skyrunning

Aquest any, a les espectaculars muntanyes de les Dolomites, tindrà lloc el campionat d'Europa de curses de muntanya, concretament a Canazei (Itàlia) el 17 i 19 de juliol de 2009.

Serà la tercera edició del camiponat d'Europa després d'haver-se fet els dos anys anteriors a Poschiavo (Suïssa) i a Zegama (Euskadi), però a diferència dels anys anteriors, aquest any el campionat es decidirà amb dues curses, el divendres 17 de juliol es farà el "Dolomites Vertical Kilometer", i el diumenge 19 de juliol la "Dolomites Skyrace".

Com a participant de l'edició de l'any passat de la Dolomites Skyrace, us puc dir que és una cursa molt maca de fer, i al mateix temps molt dura per la seva distància (22kms) i desnivell positiu (1800m). Per distància i desnivell, compararia aquesta cursa, amb la Cursa del Taga 2040, ara bé, amb un terreny totalment diferent, és a dir, la Dolomites Skyrace es desenvolupa per un terreny totalment rocós, que fa que es pateixi molt de cames a la baixada. Personalment, compararia la baixada d'aquesta cursa, amb la baixada de la Cursa del Pedraforca però més llarga i amb pedres més grans.

Perquè se us faci la boca aigua, entreu al web de la ISF, i podreu veure un video de totes les curses de l'any passat i una entrevista a cadascun dels guanyadors. Com a espectacular, podreu veure les imatges de l'Skyspeed que es va fer l'any passat, i que va guanyar el Just Sociats.

Per veure més informació sobre les curses, us podeu adreçar a http://www.dolomiteskyrace.com/ on hi podreu trobar tota la informació de la cursa, podreu veure que per gentilesa de La Sportiva us regalen aquests bambes:





L'any passat ja les donaven, i us puc dir que van força bé per fer quilòmetres verticals, però són massa dures per fer curses amb poc desnivell.

Entrenaments llargs...

Com que estic inscrit a l'Ultra Trail del Mont Blanc (el curt de 98kms), mensualment m'arriba informació de la cursa, i per exemple aquest més m'ha arribat informació d'entrenaments llargs que també pot fer servei a gent que es prepari per altres curses o travesses de muntanya d'aquest estil. Per tant, si algú es vol preparar durament al juliol, cada cap de setmana, Ultrafondus organitza quatre pràctiques de quatre dies amb Vincent Delebarre, guanyador d'una edició de l'UTMB® y guia de muntanya. Podeu veure més informació clicant aquí.

I si en voleu més, per reconèixer el recorregut, també al juliol (5 – 12 – 19), tres reconeixements de 4 dies organitzats per Dawa Sherpa, també guanyador d'una edició de l'UTMB®.

A mesura que em vagin passant informació, l'aniré publicant.

Primera cursa de muntanya d'Olost

Finalment ja puc dir que he fet una cursa el 2009: la primera cursa de muntanya d'Olost (El Lluçanès).

Hi vaig participar en companyia de cinc amics més: Jesús, Romà, Miquel, Toni i Ferran. A més a més de l'habitual equip de suport, el qual sempre hi és (des d'aquí moltes gràcies).

La cursa, inclosa a la Lliga Catalana de curses de muntanya, constava d'un total de 15 km amb un desnivell d'uns 450 metres positius i un recorregut bastant ràpid. Pel que fa a la organització, i tenint en compte que es tractava de la primera vegada que venia organitzada, podem dir que en global va ser òptima. Hi havien força esbardisses en el camí que dificultaven la cursa constant, i en alguns punts era fàcil de perdre's: jo em vaig perdre en un punt, però alguns companys varen tenir veritables feinades a trobar el camí correcte en més d'un lloc. A banda del marcat del recorregut, penso que es podrien millorar alguns altres aspectes com per exemple: marcar els quilòmetres i incrementar els punts d'avituallament durant el recorregut, i l'horari de la cursa (8:30 del matí, potser és una mica dora per una cursa tant curta). Ara bé, tal com he dit, l'organització va ser òptima, i per tant aquests apunts són únicament suggeriments d'un servidor.

Hi va haver un total de 171 participants, els temps dels quals els podeu trobar clicant aquí (enllaç que podeu trobar a http://www.sedentaris.cat/). El meu temps personal va ser de 1:09:39.

Un cop arribats, l'organització ens tenia preparat un bon esmorzar: pa amb tomàquet i un tall de botifarra, cosa que és de molt agraïr.

Un cop acabat l'esmorzar, cap a casa havent passat una molt i molt agradable estona en companyia de tot l'equip (com diu el Ferran).

Des d'aquí agraïr l'esforç realitzat per part de l'organització i encorartjar-los a continuar treballant per una altra gran cursa de muntanya, i a veure si el pròxim any passa per Oristà.

Moltes gràcies!