15/4/10

Trail dei Gorrei

Doncs sí, finalment jo i la Montse vam poder fer una cursa per terres italianes aquest any, vam anar a Cimaferle per fer el Trail dei Gorrei, 38,5 kms amb un desnivell positiu de 1600 metres, també hi havia la possibilitat de fer una cursa més curta de 23 kms, però vam optar per la llarga. En total hi havia 60 inscrits per fer la llarga, i com a curiositat, a la Montse li van donar el dorsal número 1.



El dia no acompanyava, tot anant cap al punt de sortida, estava núvol, i això ens deia que no seria acompanyat pel sol. Això va fer que sortissím una mica massa abrigats, primer error de càlcul, sobretot per part de la Montse, jo ja li vaig dir que suaria de valent... però com que és una mica tossuda va decidir sortir amb tota la roba... i després i quan ja va començar a córrer, vinga a treure's peces de roba.



Doncs bé, amb la maleta a l'esquena, plena d'aigua, menjar, i totes les coses que eren obligatòries... ja estàvem a punt per començar.
El terreny no era dolent, et permetia córrer sense dificultats en molts dels trams, a excepció d'un parell de punts. Els punts crítics van ser dos, la primera baixada que era dura, més que pel pendent, pel tipus de terreny, la pujada del quilòmetre dinou, però sobretot, sobretot... el riu que vam haver d’atravessar abans de la pujada del dinou. Segons el què ens van dir, aquell riu no havia de baixar amb tanta aigua. De fet varen haver de col•locar una corda per tal que la gent no patís al passar. Ben xops vam haver de fer una pujadeta dura, dura... més que res perquè ja portàvem dinou quilòmetres. Al riu la Montse va cometre un error de càlcul que va fer que perdés un bon grapat de temps. Va decidir de treure’s bambes i mitjons i passar el riu a peu descalç... malament, perquè després portava més sorra als peus que si hagués participat a una cursa al desert... i just després d’atravessar pim-pam-pum relliscada i una bona trompada a la part davantera de la cama... i quins talls que porta ara a tota la cama... tot i això va decidir continuar. Tal com diu ella amb trompada o no tampoc hauria anat més ràpid del que va anar.



Finalment, arribo amb 4:16:38 i la Montse amb 6:04:48, molt contents els dos, sobretot després del "Pasta party", això si que els hi agrada als italians, i tot seguit entrega de trofeus, amb sorpresa per nosaltres, ja que donaven premi pels tres primers de cada categoria, i resulta que nosaltres erem de la categoria de 30 a 39 anys, i la Montse va acabar segona de dones, i jo primer en homes, per tant, vàrem marxar carregats cap a casa, a part de la samarreta tècnica que et donaven per acabar la cursa, ens van donar una bossa per posar les bambes, un xandall, dos paquets de macarrons (of course), i una ampolla de prosecco.


3 comentaris:

  1. Moltes felicitats cracks!!!

    Roger,

    ResponElimina
  2. Per molts anys parella. Esteu fets uns toros!!!! Jo de moment aquestes salvatjades me les miraré de lluny!!!!

    SALUT!!!!

    TONI (Torenyu)

    ResponElimina
  3. Gràcies Roger, Toni a veure si ens veiem alguns dia, per exemple, el 6 de juny a Alpens: http://www.cursa3comarques.cat/

    Salut

    ResponElimina

Gràcies pels comentaris!