Campionat d'Europa de Skyrunning

Aquest any, a les espectaculars muntanyes de les Dolomites, tindrà lloc el campionat d'Europa de curses de muntanya, concretament a Canazei (Itàlia) el 17 i 19 de juliol de 2009.

Serà la tercera edició del camiponat d'Europa després d'haver-se fet els dos anys anteriors a Poschiavo (Suïssa) i a Zegama (Euskadi), però a diferència dels anys anteriors, aquest any el campionat es decidirà amb dues curses, el divendres 17 de juliol es farà el "Dolomites Vertical Kilometer", i el diumenge 19 de juliol la "Dolomites Skyrace".

Com a participant de l'edició de l'any passat de la Dolomites Skyrace, us puc dir que és una cursa molt maca de fer, i al mateix temps molt dura per la seva distància (22kms) i desnivell positiu (1800m). Per distància i desnivell, compararia aquesta cursa, amb la Cursa del Taga 2040, ara bé, amb un terreny totalment diferent, és a dir, la Dolomites Skyrace es desenvolupa per un terreny totalment rocós, que fa que es pateixi molt de cames a la baixada. Personalment, compararia la baixada d'aquesta cursa, amb la baixada de la Cursa del Pedraforca però més llarga i amb pedres més grans.

Perquè se us faci la boca aigua, entreu al web de la ISF, i podreu veure un video de totes les curses de l'any passat i una entrevista a cadascun dels guanyadors. Com a espectacular, podreu veure les imatges de l'Skyspeed que es va fer l'any passat, i que va guanyar el Just Sociats.

Per veure més informació sobre les curses, us podeu adreçar a http://www.dolomiteskyrace.com/ on hi podreu trobar tota la informació de la cursa, podreu veure que per gentilesa de La Sportiva us regalen aquests bambes:





L'any passat ja les donaven, i us puc dir que van força bé per fer quilòmetres verticals, però són massa dures per fer curses amb poc desnivell.

Entrenaments llargs...

Com que estic inscrit a l'Ultra Trail del Mont Blanc (el curt de 98kms), mensualment m'arriba informació de la cursa, i per exemple aquest més m'ha arribat informació d'entrenaments llargs que també pot fer servei a gent que es prepari per altres curses o travesses de muntanya d'aquest estil. Per tant, si algú es vol preparar durament al juliol, cada cap de setmana, Ultrafondus organitza quatre pràctiques de quatre dies amb Vincent Delebarre, guanyador d'una edició de l'UTMB® y guia de muntanya. Podeu veure més informació clicant aquí.

I si en voleu més, per reconèixer el recorregut, també al juliol (5 – 12 – 19), tres reconeixements de 4 dies organitzats per Dawa Sherpa, també guanyador d'una edició de l'UTMB®.

A mesura que em vagin passant informació, l'aniré publicant.

Primera cursa de muntanya d'Olost

Finalment ja puc dir que he fet una cursa el 2009: la primera cursa de muntanya d'Olost (El Lluçanès).

Hi vaig participar en companyia de cinc amics més: Jesús, Romà, Miquel, Toni i Ferran. A més a més de l'habitual equip de suport, el qual sempre hi és (des d'aquí moltes gràcies).

La cursa, inclosa a la Lliga Catalana de curses de muntanya, constava d'un total de 15 km amb un desnivell d'uns 450 metres positius i un recorregut bastant ràpid. Pel que fa a la organització, i tenint en compte que es tractava de la primera vegada que venia organitzada, podem dir que en global va ser òptima. Hi havien força esbardisses en el camí que dificultaven la cursa constant, i en alguns punts era fàcil de perdre's: jo em vaig perdre en un punt, però alguns companys varen tenir veritables feinades a trobar el camí correcte en més d'un lloc. A banda del marcat del recorregut, penso que es podrien millorar alguns altres aspectes com per exemple: marcar els quilòmetres i incrementar els punts d'avituallament durant el recorregut, i l'horari de la cursa (8:30 del matí, potser és una mica dora per una cursa tant curta). Ara bé, tal com he dit, l'organització va ser òptima, i per tant aquests apunts són únicament suggeriments d'un servidor.

Hi va haver un total de 171 participants, els temps dels quals els podeu trobar clicant aquí (enllaç que podeu trobar a http://www.sedentaris.cat/). El meu temps personal va ser de 1:09:39.

Un cop arribats, l'organització ens tenia preparat un bon esmorzar: pa amb tomàquet i un tall de botifarra, cosa que és de molt agraïr.

Un cop acabat l'esmorzar, cap a casa havent passat una molt i molt agradable estona en companyia de tot l'equip (com diu el Ferran).

Des d'aquí agraïr l'esforç realitzat per part de l'organització i encorartjar-los a continuar treballant per una altra gran cursa de muntanya, i a veure si el pròxim any passa per Oristà.

Moltes gràcies!

Ja queda poc!!!

Desde que vaig fer la Sant Silvestre Manlleuenca, és a dir, ja fa dos mesos que no he fet res més. Això del canvi de residència m'ha fet reduïr considerablement el número de curses que faig, per això estic molt content de que arribi la primera cursa de la temporada, i serà a Olost, a prop de casa. Espero que després de la Cursa d'Olost en vinguin més, i amb més continuïtat, de fet tinc planejat fer-ne com a mínim una al mes, ja que sinó tota la motivació que s'agafa entrenant es perd amb un tres i no res. L'objectiu és fer-ne una al mes per arribar a l'Ultra Trail del Mont Blanc (el curt) a tope.

Raquetes a Schia

Aquest dissabte (21 Febrer 2009) vàrem fer una sortida per estirar les cames tot fent una passejada amb raquetes de neu a l'estació d'esquí Schia.

Aquesta era la nostra segona visita a l'estació. Schia és una petita estació d'esquí situada als apenins de l'Emilia Romagna (Itàlia), per més informació podeu visitar el següent link:

http://www.schiamontecaio.it/

Allà mateix, al peu de pistes hi ha una petita botiga on es poden llogar les raquetes i també els bastons a un preu de nou euros.

Tot i que no hi ha recorreguts marcats per fer la pràctica de les raquetes, el fet que es tracti d'una estació molt petita permet caminar pels vorals de les pistes. Les nevades que hi ha hagut durant els últims mesos han acumulat gruixos importants de neu (30 a 60 cm), la qual en aquests moments està força glaçada. Temps esplèndid, fred, però assolellat, cosa que fa que un gaudeixi de la jornada.

En aquesta ocasió varem començar el nostre recorregut des del pàrquing d'Schia a 1250 metres d'altitud pujant per la "pista fàcil" número 1 (al mapa) . Un cop arribats a dalt d'aquesta pista, ens vam dirigir mitjançant els camins de connexió que hi ha entre pistes (raccordi) fins al remontador número 4. Aquí vam enfilar el nostre camí fins a costa grande (1510 metres) per la pista número 6 fins a arribar al final del remontador núm. 4. Després d'observar com un noi practicava el parapent, i després de fer-nos les corresponents fotos, varem enfilar un camí que comença al final de la pista número 6, que no està marcat al mapa, que et porta fins al "corno di caneto" (1430 metres, veure la foto), per tot seguit enfilar el nostre camí de baixada per la pista 2 el qual ens portà de retorn cap a la pista número 1. D'aquí cap al pàrquing i després cap a casa.

Un parell d'horetes ben passades fent un exercici del tot aeròbic i molt bo per enfortir una mica la musculatura.