Per tant, vaig anar a fer d’espectador. La Montse em va dir que també m’anava bé de tant en tant exercir com a espectador, diu que així puc saber com se sent ella quan vaig a fer aquestes curses tant llargues i m’ha d’esperar… suposo que també té raó.
Després de donar el tret de sortida de la cursa, amb la Montse vàrem fer els últims quatre quilòmetres de la cursa al revés, fins arribar al refugi Pastore, allà vàrem esperar que passéssin els primers corredors i llavors vàrem tornar al poble per un altre camí diferent al de la cursa. Al refugi vàrem poder tirar unes quantes fotos als primers corredors, una de la que ens va sorprendre més, és amb la lleugeresa que baixava la Mireia Miró, la qual va acabar en una excel·lent segona posició, déu ni dó el futur que li espera. En aquesta foto ja portava 28 kms.
També cal destacar el segon lloc de Toti Bes i el cinquè d’Òscar Roig.
Al final de la cursa, vàrem poder parlar amb dos italians que vàrem conèixer el dia abans, al sopar que es va fer per la gent que venia de fora i que es quedava allotjada. Ens van dir que hi havia molta neu, hi havien parts del recorregut que hi havia fins a un metre de neu, una bestiesa.
Bé, aquest diumenge si vaig a Núria haurà de ser una altra vegada d’espectador. A veure si el 26 de juliol puc fer el Giir di Mont, ja en tinc ganes, tot i que tot just he començat a córrer en terreny pla aquesta setmana.
Salut!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pels comentaris!