28/9/08

Matagalls Montserrat (20-09-2008)

Juntament amb un grup d'amics vaig decidir d'anar a fer la MM (Jesús, Ferran, Romà i Miquel). El Ferran va ser qui ens va engrescar a fer-la i des de la Dolomites SkyRace (20-07-2008) que només pensava amb això, ja que la volia fer tota corrent a excepció de les pujades i mai havia fet aquesta distància (83.5km), de fet no havia passat mai de la distància de la marató.
Bé, arriba el gran dia i ens plantem a Coll Formic els cinc cracs i part de l'equip de suport (Gemma, Laia, Núria i la Montse) sense saber què passaria, això sí nerviosos per culpa de tots els correus que ens havia enviat el Ferran les últimes setmanes parlant de consells que havia llegit a fòrums, de l'equip de suport que tindríem als avituallaments i altres... això sí, si no hagués sigut per ell no ho hauriem fet mai, gràcies Ferran!!!
Bé, teníem hora de sortida a les 17:51 i sortim puntuals i amb moltes ganes... sortim de Coll Formic direcció al Pla de la Calma trossos caminant i trossos trotant per mirar d'adelantar gent ja que sinó més endavant podríem trobar embusos. Quan portàvem mitja horeta de la sortida, decideixo anar sol tal com havíem pactat (que tothom aniria al seu ritme), ja que corrent a ritme suau és quan vaig més bé. Quan va començar la baixada em vaig trobar amb un noi amb qui havíem fet pràcticament tota la marató de Sant Hilari junts i que em va dir que tornava de fer l'Ultra Trail del Montblanc; malauradament a l'Ultra Trail va haver d'abandonar al quilòmetre 108. Em va dir que el seu amic, un que també era a Sant Hilari (i que porta rastes) no feia la MM perquè era massa plana per ell... potser perquè va fer l'Ultra Trail del Montblanc amb només 32 hores. Continuo avall i sort que a la baixada hi havia molta gent, perquè sinó l'hagués fet més ràpida del compte i les cames m'haguéssin passat factura al final. Arribo a Aiguafreda amb 1:40 i trobo l'equip de suport, set persones (Gemma, Laia, Núria, Maria, la Montse i els cunyadets Laura i Xavi), tot un luxe, no em va faltar de res... deixo el paravent, agafo el frontal (el porto a les mans) i carrego les ampolles d'aigua (500ml), això ho continuaré fent a tots els controls ja que les asseco cada cop. Marxo d'Aiguafreda i faig tota la pujada caminant (sense encantar-me), quan arribo a dalt torno a córrer i així ho faig tots els trossos plans i baixades fins a Montserrat. Al primer avituallament m'esperen el Xavi i la Laura, i vaig corrent amb ells fins a la carretera de després, + o - un quilòmetre, em poso el paravent (d'aquí al coll de Poses és l'únic tros que el porto), el frontal que havia agafat a Aiguafreda i encara no m'havia posat i també agafo un gel que me'l prenc al cap de poc i no valia res (Marca XX).

Del control 2 (final de la pujada després d'Aiguafreda) fins a l'avituallament vaig amb gent, a partir del primer avituallament vaig tota l'estona sol adelantant gent fins a Montserrat. Després del primer avituallament fins a Sant Llorenç recordo molt poques coses ja que hi havia una boira bestial, això sí em paro a tots els controls, sobretot al del coll de Poses on hi trobo la Montse, la Laura i el Xavi, allà em canvio la brusa, estava amarat. A part, agafo una ampolla de Powerade i la porto a les mans, ja que amb mig litre fins a Sant Llorenç no n'hagués tingut prou, en efecte, arribo a Sant Llorenç sec, també agafo una barreta i no me la puc acabar, és dolentissima (Marca XX). Abans d'arribar a Sant Llorenç hi ha molts kms de pla i avall que sense boira es pot guanyar molt de temps. Per cert, allà vaig adelantar gent que pel ritme que portaven no havien sortit de Coll Formic ni de conya... com dèia, arribo a Sant Llorenç amb 5:15, hi ha molta gent, no veig l'equip de suport, els truco i em diuen que m'esperaven abans d'arribar i no m'han vist, no sé on s'havien posat, faig l'avituallament pertinent i em trobo el noi de les rastes de qui us he parlat abans, està allà d'animador, tothom el felicita per l'Ultra Trail... arriba l'equip de suport, omplo les ampolletes i marxem corrent tots quatre fins on comença la pujada, allà em despedeixo de la Montse que no la tornaré a veure fins a tres quarts de sis del matí quan arribo i la desperto per dir-li que ja he arribat, com ha de ser!! La Laura i en Xavi m'acompanyaran fins a Montserrat.
Continuo igual, caminant a les pujades i corrent tot el demés, la pujada a la Mola (encara que no s'arribi a dalt) es fa llargueta, més o menys a la meitat m'hi trobo un noi que estava pàlid com un mataparent, em diu que li ha vingut un baixón i que ha de reposar. Jo vaig fent i arribo a Matadepera amb 7:08, no trobo el Xavi i la Laura però faig l'avituallament i marxo, ens truquem i estan perduts a Matadepera, llavors miro el nom d'un carrer i el busquen amb el GPS, ens trobem abans de sortir de Matadepera. El tros de l'urbanització de matadepera va ser el més dur per les cames, aquelles baixades no s'acabaven mai. A la pujada després de Matadepera adelanto a 7 o 8 persones, entre elles la noia Grega que va tardar 11 hores. A partir d'aquí m'enrecordo que hi ha un tros de pla i avall que va molt bé per avançar ràpid, i al final abans de Vacarisses hi ha una baixada molt dura d'aquelles que s'ha de vigilar de no doblar-se algun tormell... Arribo a vacarisses i la gent aplaudeix, em diuen que sóc el setè de passar, el Xavi i la Laura m'acompanyen corrent potser un quilòmetre, allà no sé ben bé quan porto, diria que 8:45 (avituallament), al veure el temps veig que puc baixar de les onze hores i marxo aquest cop sense encantar-me, deixo el paravent que duia a la cintura i només omplo les ampolles, aquest cop d'aigua (ja n'estic fart de powerade), això si abans de marxar em bec dos o tres cents mil·lilitres d'un sobre que em van donar a la cursa de les Dolomites que porta la tira de calories... Continuo fins a Monistrol amb la tranquil·litat que és tot baixada (segons m'han dit a l'avituallament), però s'han descuidat de dir que és asfalt, carrega molt els genolls i a sobre abans d'arribar a Monistrol hi ha una trialera super llarga per acabar-ho d'arreglar...
Al pont de Monistrol em trobo el Xavi i la Laura que em carreguen d'aigua ara quasi sense parar i m'acompanyen fins a la plaça de Monistrol, allà on comencen les escales que porten a la carretera que puja a Montserrat. Els deixo i marxo sol, miro el rellotge i porto 9:42, veig que puc baixar de les onze hores perquè amb una cursa que començava allà mateix (Montserrat Nord) i que passava per Montserrat havia tardat 34 minuts a pujar, com seria que no ho faria amb 1:18, però quan sóc a la carretera em despisto i en comptes d'anar avall vaig carretera amunt i no trobo el camí, corro per trobar-lo més ràpid, llavors penso que ha de ser més avall i giro corrent, em trobo el Xavi i la Laura que pujen amb el cotxe, no ens parem ni jo ni ells, al pròxim revolt trobo el camí, torno a caminar, porto 9:47, els truco que ja he trobat el camí...la pujada a Montserrat no se'm fa pesada perquè ja l'havia fet i sembla que no, però tot plegat et trobes amb les escales que porten a les coves i que et diuen que només et falten cinc minuts... també tinc sort de les noies del control que em diuen que des del control a dalt elles i tarden tres quarts caminant i em diuen que jo hi tardaré menys...
Doncs res, que arribo a dalt al cremallera i hi ha una noia que està esperant l'home i que m'anima a arribar, corro fins a les últimes escales i les pujo caminant, arribo a dalt, dono la tarjeta de control i s'ha acabat... 10:36 quedo molt sorprès del temps...
N'havien arribat sis abans que jo i vaig parlar amb dos que varen tardar quasibé onze hores, els altres quatre estan estirant, mentrestant arriba la Grega cridant, onze, onze, onze... arriben la Laura i el Xavi, estiro una mica i marxem, al final de les escales ens trobem una parella que puja corrent agafats de la mà i molt contents...(si llegiu una crònica de ròpits.com ho explica molt bé, era un noi que quan va arribar a dalt al cremallera l'esperava la nòvia i li va demanar per casar-se amb ell, li va dir que SÍ, llavors van pujar juntets les últimes escales) eren ells segur perquè diu que va arribar a les 04:37 i és l'hora que jo vaig marxar, a més no hi havia ni cristo a montserrat, bueno sí, el sereno...
Bé, òviament no diré "mai més", és més crec hi tornaré per fer-ho més ràpid, això sí, si ho vull aconseguir n'he de fer alguna altra de llarga abans per acabar d'assimilar la distància...
Gràcies al Ferran i als altres companys per engegar-ho, i moltes gràcies a totes (i al Xavi, també!) les components de l'equip de suport per ser-hi.

2 comentaris:

  1. Bones motivat jeje, el meu primer comentari està clar que havia de ser sobre la matagalls-montserrat per dir-te que l'any que be o arribes primer a montserrat o la Laura i jo no et farem més d'assistència noi, que és això d'arribar el cinquè????? jejeje.

    És broma, el que si que és veritat és que algun dia d'aquests podem fer una sortida a montserrat i mentre nosaltres ens mirem les vistes tu t'estudies la pujada així no et passa com aquest any que et vas perdre pujant jajajaja

    Per cert, en tot el text no veig que facis referència al dòping que t'anàvem subministrant a cada control la Laura i jo, no??? o és que l'aigua que veus tu és de color verd i gelatinosa?? jajajajajjaa

    vinga cuñaaaaaoooo salut i gassss

    ResponElimina
  2. Ei, a Montserrat hi podem anar quan volgueu, i el tema del dòping (Powerade), ho he de deixar, però és que va tant bé per recuperar-te una mica...

    A veure si us animeu a fer-la també...

    Salut

    ResponElimina

Gràcies pels comentaris!