Una altra versió del YES WE CAN!!!

Després del ja famós “Yes we can” del nou president dels EUA, avui a la Montse li han enviat un enllaç que es pot trobar al youtube i que val la pena de compartir: un video del Team Hoyt, un exemple de superació.





Si teniu deu minutets per mirar-lo val molt la pena fer-ho, Team Hoyt



Si voleu saber més coses d’aquest equip també podeu visitar la seva pàgina web http://www.teamhoyt.com/



Un exemple en majúscules!

Cursa d'Alta Muntanya de Berga

Un parell de dies després de la cursa, finalment puc escriure quatre ratlles explicant la cursa, la qual vaig disfrutar com un camell, això no vol dir que en alguna part del recorregut no estigués pensant per dins què carai i feia allà, i a sobre dos dies després encara em fan mal les cames.






Personalment em va agradar molt, com a recorregut la millor que he fet mai, potser també la més dura i de les que he patit més, a més a més, l’organització va haver de canviar a última hora una part del recorregut i es va allargar a 31 kms i quasibé 2400 metres positius de desnivell, casi res…

Ni mitja hora abans de la cursa, va caure un xàfec a Berga que els que no estaven desperts del tot, se’ls hi va passar la son de cop, i sinó en aquest moment cinc minuts després de començar la cursa, ja que fins a dalt a Queralt ens vàrem fer un fart de pujar esgraons, a partir d’aquí un bon tros de camí planer per recuperar forces fins a Espinalbet, llavors un altre cop pujada fins al control 5, i després la part del recorregut que vaig disfrutar més, el camí dels bons homes fins quasibé a Peguera no l’havia fet mai i em va encantar, però totes les coses bones s’acaben, i a patir bastant fins els rasos de dalt, i llavors en comptes de planejar fins al començament de la baixada, ens desvien fins a l’aparcament dels rasos i tornem a pujar ara per una antiga pista d’esquí que ens porta fins al començament de la baixada, i per postres comencem la baixada amb la part més técnica del recorregut, però com que la gent del berguedà toquen el tema hi havia gent que controlava que ningú prengués mal, tant en aquest punt com en tot el recorregut. A partir d’aquí baixada fins a Berga i patir molt i molt de cames a la baixada de la Figuerassa, onze o dotze minuts que semblava que no s’acabaven mai. Al final vaig tardar 3:52:03 i super content, a més a l’arribada com no, ens esperaba un bon aperitiu, i no parlar del fuet, la bossa de patates, els mitjons i la samarreta que ens varen donar, ja veig que l’any que vé haurem de repetir, ara només cal animar a l’excel·lent organització a continuar així.

Ruta pels appennins

Divendres 1 de maig, aprofitant que a Itàlia també és festa vàrem fer una sortideta de dues hores als appennins italians, concretament vàrem anar a la zona del Passo del Cerreto.
La nostra caminada va començar i acabar al poble de Sassalbo, un poble petitet dels apenins Tosco-emilians que es troba força aïllat. De fet es diu que no hi ha massa camins per arribar-hi, una estratègia que temps fa els permetia no deixar entreveure que el poble era habitat. Al poble s´hi respira una atmosfera agradable; tothom ens saludava, i es pot disfrutar d'unes vistes molt interessants, a més el poble es troba enmig d'un bosc de castanyers centenaris.

Comencem a caminar-córrer direcció al Passo dell'Ospedalaccio, tres o quatre quilòmetres de pujada pràcticament tot ombra que ens fan venir ganes de tornar-hi a la tardor; estàvem envoltats de castanyers i de faigs. A l'inici de la pujada el camí és empedrat i està molt ben conservat, més tard aquest camí desapareix (o nosaltres el vam perdre). En aquesta pujada vàrem haver de creuar el Torrente Rosaro, el qual oferia unes imatges fantàstiques conseqüència de les nevades que hi hagut aquest any.

Un cop passat el passo de l' Ospedalaccio, varem enfilar el descens cap a Sassalbo a través de la vall, molt escarpada, del torrent Aqua Torbida, el qual vàrem haver de travessar tres cops. Realment el nom li escau, si el torrent Rosaro era clar com l'aigua, aquest no. Atravessar-lo ens va costar una mica perquè hi havia molta pedra a banda i banda del torrent.

Al final vàrem passar per davant del "sasso bianco" o pedra blanca, que és una paret de color totalment blanc i d'origen calcari. De fet el poble deu el seu nom a aquesta paret.

Desconeixem els quilòmetres que vàrem fer, però sí que sabem que vàrem fer uns 400 metres de desnivell positiu. De fet, si es vol fer aquesta ruta al Bell mig del poble hi ha un mapa on descriu el recorregut a seguir, ara bé, no posa els quilòmetres, però està molt ben marcat.

Ara hem de veure si les altres rutes que es poden fer als appennins estan igual de ben marcades, el problema és que moltes d'elles encara no es poden fer amb normalitat ja que hi ha força neu a partir de 1300 metres, tal com es pot veure aquesta foto on surt la Montse amb Il Forame al fons de 1610 metres d'altitud.

Espero que aquesta sortida m'hagi servit d'alguna cosa per la cursa de la setmana que vé a Berga, almenys per tocar una mica de muntanya ja que feia molts dies que no podia.

Cursa d'Alta Muntanya de Berga

Falten dues setmanes i mitja, i ja estic nerviós!!! No és que tingui por, però és que faig tant poques curses, que quan s’acosta el dia de fer-ne una, només faig que pensar-hi. Ben mirat potser em va bé, ja que fa temps que només penso en l’Ultra Trail (el curt), de fet, almenys un cop a la setmana entreno amb la maleta amb un mínim de pes de dos quilos, que és el pes obligatori que has de portar a la sortida i després de cada avituallament.
Tornant al tema de la cursa de Berga, tenia la intenció de fer-la amb la maleta per entrenar, però al final no ho faré perquè potser seria fer una mica el notes, tot i que m’aniria força bé.
Ja tinc ganes de veure com reaccionen les meves cames amb aquelles pujades tant llargues; mirant el recorregut, ja veig que em tocarà patir al mateix lloc que l’any passat a la marató, és a dir, a la vaga que va del poble de Peguera a dalt els rasos, i a més amb aquesta cursa haurem de patir de valent a la baixada de la Figuerassa…
No me'n he pogut estar de mirar l’arxiu de fotos, hi he trobat aquesta foto de la marató de l’any passat al seu pas per dalt els rasos, on es veu que pateixo de veritat.




A més, aquest cop no m'han deixat sol i som cinc de colla, això és bo, que cada vegada siguem més.

Sortida a Montserrat

Diumenge de Pasqua, amb la Montserrat ens vàrem llevar d’hora per fer una petita excursió a Montserrat. A les vuit del matí arribàvem al pàrquing de Montserrat, tot seguit, després d'esmorzar acompanyats d'una freda boira, vàrem començar a córrer direcció a Sant Miquel, a partir del monastir la boira ja no ens va acompanyar més.

Després d'arribar a Sant Miquel vam enfilar direcció a Sant Joan, on ens vàrem apropar a les restes del poblat.

Després vàrem continuar direcció a Sant Jeroni ( el nostre objectiu), aquesta part és l'única que és força plana i es gaudeix de vistes impressionants a una banda i altra de la muntanya. També és en aquesta part on es troben els primers graons.

Un cop arribats a Sant Jeroni, podem gaudir del paissatge, el qual ens mostra unes excel·lents vistes, ja que la boira ha marxat del tot. Molt recomanable.

Tot seguit continuem el camí de baixada direcció al Monestir, però abans d'arribar al Monestir, ens desviem a l'esquerra una estona, ja que anem bé de temps; gaudim de les vistes de la muntanya pel costat del Llobregat. Fem marxa enrera, i abans d'arribar a Montserrat, ens trobem algunes persones que enfilen el camí a Sant Jeroni.

Arribats a Montserrat, aprofitem per comprar un pot de mel i una mica de mató, s'han de recuperar les calories gastades, i de quina manera!!

Hem trobat al wikiloc la ruta, la podeu trobar clicant aquí.

Fins a la pròxima.