Ecomaratona del Ventasso

Després d'una setmana atrefagat i amb moltes agulletes, no m'he decidit d'escriure algunacosa fins avui.

Fins l'última setmana no vaig decidir-me d'anar-hi, ja que les curses tant llargues em deixen força baldat, però com que cada vegada falta menys perquè neixi la petita, llavors potser se'm acumularà feina, i vaig pensar d'aprofitar l'oportunitat de poder fer una altra marató a prop de casa.

Total, que al final va ser una marató molt semblant a la que havia fet just tres setmanes abans, llàstima que aquest cop hi haguéssin cinc o sis quilòmetres d'asfalt que no van agradar molta la gent, però bé, suportables. Al final 4:56 de cursa sota un sol molt calent.

Com a curiositat, em va sorprendre que hi haguéssin catorze o quinze avituallaments durant tot el recorregut, diria que l'organització ni va afegir al veure que seria un dia calorós i així es va estalviar problemes, per nosaltres perfecte, i òviament felicitar-los.

Ecomaratona delle Aquile

Com que diumenge feien una marató de muntanya a prop de Parma vaig decidir anar-hi. Vaig marxar amb els dos col.legues de Parma per aquestes coses: el Nicola i la Katia. La Montse va arribar a l'hora del dinar, i és que com sempre vam poder gaudir del "Pasta Party" (un plat de macarrons, aigua i postres per 5 euros).

No és que estigués entrenat del tot per fer una marató, però com que tant a prop no hi ha res més programat, no podia deixar passar l'oportunitat.

Va ser una marató amb uns 2000 metres de desnivell positiu i un terreny bastant bo per córrer. Això va fer que m'anés força bé la cursa i arribés amb un temps de 5:06:13, en setena posició després de la Katia, òbviament, i aquest cop per davant del Nicola. Em sembla que porten molts kms al cos... de fet el dia abans n'havien fet 20 de muntanya. Total que com que aquí a aquest país els hi agrada donar molts premis em van donar el primer premi de la meva categoria, i vaig marxar cap a casa carregat de Prosseco, formatge i embotits.

Bé a veure si em decideixo per fer alguna cosa al juliol, a aquest país fan tantes coses que se'm fa díficil triar.

III Strafuso Tail Running

Diumenge vàrem anar a Scurano (50 minuts de Parma) a fer una cursa de 16,5 kms que consistia en pujar i baixar una muntanyeta que es diu el Monte Fuso. En total uns 350 corredors i al final super content d'haver acabat en dinovena posició, un tipus de cursa que cada vegada m'agrada més, ja que al entrenar distàncies curtes, quan faig coses llargues ho passo molt malament, en canvi d'aquesta manera almenys torno a casa sencer.

I avui una alegria d'allò més, la Katia, la noia que va venir amb nosaltres a fer el Trail dei Gorrei i que va ganyar, l'han convocat per anar amb la selecció italiana, ella super contenta, i el seu home no cal dir-ho.

A veure què serà el pròxim que farem, em sap molt greu no poder anar a Alpens, després de cinc anys de fer-la aquest no hi podré anar, però tampoc em preocupa molt, perquè sé que no la deixaran de fer mai...

Aquest any el què m'agradaria de veritat és fer alguna cursa als Alps, l'any passat ja no hi vaig poder anar i aquest any en tinc moltes ganes tot i que sé que no estic molt preparat, però bueno l'important és participar!!!

Salut i kms

Trail dei Gorrei

Tornem a Moretti a fer el "Trail dei Gorrei" el qual ja havíem fet l'any passat. Aquest cop hi anem amb dos col.legues de Parma, la Katia i el Nicola, dos cracs. De fet ella va guanyar sobradeta, i això que dèia que estava en baixa forma... Els dos són uns cracs dels trails, de fet el Setembre passat van acabar el "Tor des Geants", ni més ni menys que 330 km. Sortim a quarts de nou del matí, i ben aviat comencem a suar de valent; les primeres pujades no es fan esperar i a més a més fèia molta calor ja des de primera hora del matí. A mesura que passaven els quilòmetres cada cop em feien més mal les cames, suposo que viure en una Plana com la Padana fa que les cames no estiguin preparades per aquest tipus de repte. A més a més els organitzadors van plantejar un recorregut d'aquells d'anar-hi, era molt i molt tècnic. Durant gairebé tot el recorregut vaig anar amb el Nicola, però quan faltaven cinc quilòmetres ja no el vaig poder seguir. La Katia ens havia deixat al km 25, està feta d'una pasta especial. Al final vaig tardar 6:26 a completar els 46 km, una mica massa però al no estar acostumat a aquestes distàncies, estic súper content!

A l'arribada com és habitual vam gaudir de la pasta party, és a dir, un bon plat de pasta, aquest cop amb fèsols, una mica de formatge i cap a casa ràpid que encara ens quedaven dues hores i mitja de viatge.

Per saber més coses sobre la cursa visiteu aquest LINK, si mai voleu anar a passar una nit per aquelles contrades us recomanem l'hotel Moretti on podreu sopar de pebrots!

Salut i Km.

I Cursa de muntanya d'Olvan

De la manera que m'agrada anar a córrer al Berguedà, i tenint l'oportunitat d'anar-hi diumenge passat, no vaig deixar passar l'oportunitat d'anar-hi i fer una bona suada, aquest cop quasi erem tots els de sedentaris.cat d'Oristà excepte la Montse i el Ferran, Ferran no estudiïs massa!!!

Van ser quasi 20 kms i 1000 metres de desnivell positiu repartits en dues pujades que no ens van deixar passar gens de fred, tot i la fresqueta que feia de bon matí. Content de poder fer curses d'aquest estil, ja que pels entrenos que faig, ara per ara són el meu límit (tant per kms com per desnivell), si hi hagués més pujada no sé com ho faria, perquè sense poder entrenar muntanya, tant sols veure una pujada les passo molt magres... però bé, anar fent...

Salut i kms

Web cursa