18/5/10

Finestre di Pietra

Dissabte passat vàrem decidir anar a fer una cursa, que ja toca. Es tractava d'una cursa similar a l'última que havíem fet, tant per recorregut com per distància, el nom "finestre di pietra" la distància 35 kms i el desnivell positiu 1900 metres. El poble de sortida Cantalupo Ligure un petit poble del Piemonte (no de la Liguria com ens pensàvem) situat a sobre de Gènova.

Le finestre di pietra es fa conjuntament amb una altra cursa, més llarga i amb més desnivell, "le porte di pietra". Això fa que per horaris els corredors de la llarga surtin al matí i els de la curta a les 14:00 del migdia, per nosaltres perfecte, ho vam fer tot en un dia: marxar de Parma, arribar al lloc, agafar els dorsals, córrer, "pasta party" i cap a casa a dormir.



Uns dos-cents inscrits a le finestre di pietra, dones poquetes, però n'hi havia una d'aquelles que a on va triomfa (com la Sant Miguel), la Corinne Favre, hay nivel!

La zona fantàstica, hi ha turons i més turons, muntanyetes i més muntanyetes. Quan un es troba a la carena del turó... unes vistes meravelloses. Bosc i més bosc. Racons i més racons. Poblets i més poblets. Fang i més fang.

El recorregut no era massa tècnic però en alguns punts de pujada hi havia molta pedra malgrat tot els organitzadors ho van fer molt i molt bé; hi havia persones controlant que la gent no es fés mal i sempre hi havia una corda on agafar-te. La resta tot molt bé, excepte pel fang. Durant les últimes setmanes ha plogut molt i molt i això va fer que hi hagués molt de fang en bona part del recorregut, feina feixuga; a part d'haver de vigilar on posàvem els peus, l'acúmul de fang a les bambes et fèia treballar més encara.

El problema o per dir-ho d'una altra manera "el desafiament" del dia vas ser que la cursa era en semi-autosuficiència, d'aquesta manera al llarg del recorregut només hi havia 3 controls on només s'hi trobava aigua. De fet al tercer control l'aigua era la de la font que hi havia al costat del control... Per sort anàvem preparats, però això no treu que hagis de portar força pes a sobre (1 litre d'aigua, barretes, paravent, el frontal per si se'ns fèia fosc, la manta tèrmica, la vena, el xiulet...).


La Montse que no havia entrenat durant l'últim mes... no la tenia massa clara, però al final la vaig convèncer. De fet li va anar millor a ella que a mi... no estic content i és que vaig posar-me bambes noves (número equivocat) i a la baixada em fèien molt de mal les puntes dels dits. Vaig acabar destrossat amb un temps de 4:23:53. En canvi la Montse va baixar de les 6 horetes (35 segons per sota les 6 hores) i contenta cap a casa (emprenyada amb el fang que la va destrossar).


Servei de dutxes una mica deficient (amb sorpresa inclosa) però un pasta party fantàstic i cap a Parma falta gent!